Jornada del Domund

La Jornada del Domund d’aquest any ens proposa l’exemple de sant Pau, l’apòstol dels pobles gentils, amb el lema: “Com Pau , missioner per vocació”. La figura de sant Pau és un exemple ple de força i generositat per a tots els cristians de totes les èpoques, perquè mostra, amb uns trets magnífics, el neguit apostòlic de fer arribar la bona notícia de Jesús a tots els qui no el coneixen.

Comunitat d’esperança (2)

Aquesta realitat no és coneguda del tot mentre vivim aquí, però la pregària de l’Església ens la descriu i ens la fa desitjar moltes vegades: «Esperem... saciar-nos per sempre de la vostra glòria, quan vós eixugareu totes les llàgrimes dels nostres ulls i nosaltres, contemplant-vos tal com sou, oh Déu nostre, serem semblants a vós per sempre més i us lloarem eternament». També els místics, amb

Comunitat d’esperança

«Que tothom hi pugui trobar l’esperança que no mor». Aquesta és la petició que fa l’Església per a si mateixa: ser un poble que viu esperant, ser la comunitat de la gran esperança.L’espera d’un futur millor que porti a plenitud l’existència humana descriu una actitud pròpia de tot home. És la confiança d’arribar a una vida plenament feliç que ara no posseeix però que espera amb perseverança.La

Comunitat celebrant

Es pot afirmar que la comunitat cristiana, si es mira a partir dels seus membres, és la congregació de tots els homes i dones cridats a la santedat, però també s’ha de reconèixer que és comunitat de pecadors.Com diu el Catecisme: «El pecat és, abans que tot, ofensa a Déu, ruptura de la comunió amb Ell. Al mateix temps, atempta contra la comunió amb l’Església. Per això, la conversió comporta a la

Comunitat celebrant (2)

L’encontre dels fidels amb Jesucrist arriba a la perfecció en la celebració de l’eucaristia. Es tracta d’una unió espiritual, invisible, que fa realitat aquell desig de Jesús: «Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres». És la comunió entre el Senyor ressuscitat i cadascun dels fidels.Cada vegada que la comunitat cristiana celebra l’eucaristia es fa visible l’Església, la reunió dels deixebles

Comunitat celebrant

Joan Pau II recordava: “En el context de la societat actual, tancada a la transcendència, sufocada per comportaments consumistes, presa fàcil d’antigues i noves idolatries i, al mateix temps, assedegada de quelcom que vagi més enllà d’allò immediat, la tasca que a l’Església li espera a Europa és laboriosa i apassionant alhora. Consisteix a descobrir el sentit del “misteri”, a renovar les

Comunitat orant

Les comunitats cristianes, des de bon començament, han estat reconegudes com a comunitats de pregària. La memòria de Jesús, de tot el que va fer i va ensenyar, els arribava per mitjà de l’ensenyament dels apòstols. Ells, que l’havien vist, escoltat i tocat amb les seves mans, eren els testimonis acreditats per proclamar que Crist és la paraula única, perfecta i indispensable del Pare.La comunitat

Comunitat orant (2)

Tal com feien les primeres comunitats cristianes, «tots eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna». Avui dia els fidels es reuneixen per escoltar la predicació dels successors dels apòstols. Aquesta predicació sempre se centra en Jesucrist, perquè és Ell qui revela al Pare i el dóna a conèixer, qui anuncia les benaurances, i qui proposa seguir el camí que

Comunitat santa

El baptisme, sagrament que ens incorpora a Crist i ens fa néixer a la vida de fills de Déu, manifesta aquest misteri de mort i de resurrecció en el moment que els nous batejats inicien el camí cristià. «En altre temps éreu tenebres, però ara que esteu en el Senyor sou llum». Submergir-se en l’aigua vol dir desentendre’s, renunciar i enterrar tots els ídols que ens han retingut lluny de Déu.

Comunitat santa

Al llarg dels segles, la resposta dels cristians a la pregunta “En nom de qui heu fet vosaltres tot això?” ha estat sempre la mateixa: “En nom de Jesucrist, nostre Senyor”.És cert. No solament l’última explicació del capteniment caritatiu és la imitació de Jesucrist, sinó que tota la vida dels cristians ha de comprendre’s com el seguiment de Jesús, la “sequela Christi”, l’adhesió plena a Ell, que